Demanem que els municipis incorporin, directament o amb escala supramunicipal, l’alimentació domiciliària com una peça normalitzada de l’atenció domiciliària i de l’atenció integrada social i sanitària.
Una proposta oberta a persones, professionals, entitats i grups municipals que volen garantir que la gent gran, fràgil o dependent pugui continuar vivint a casa amb dignitat.
Quan una persona ja no pot comprar, cuinar o seguir una dieta adequada, comença una cadena silenciosa de pèrdua d’autonomia.
Moltes persones no necessiten una residència. No necessiten perdre casa seva. Necessiten suport concret per continuar vivint amb dignitat.
Aquesta proposta no neix del buit ni demana cap excepció. Ja hi ha experiències municipals, programes amb escala i un nou marc legal que permet avançar.
A Catalunya ja hi ha municipis que han incorporat els àpats a domicili o l’alimentació domiciliària dins els seus serveis socials. No és un recurs desconegut ni impossible.
Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat en són exemples publicats en l’àmbit metropolità. També hi ha municipis com Moià, que ha licitat el servei d’àpats a domicili, o Montornès del Vallès, que vincula els àpats amb el marc del Servei d’Ajuda a Domicili i el Servei d’Atenció a l’Entorn Domiciliari.
Aquest llistat no pretén ser exhaustiu. Precisament mostra el punt central: a Catalunya el recurs existeix, però encara és desigual, fragmentat i massa dependent de cada municipi.
A la Comunitat Valenciana, el programa Menjar a casa té com a objectiu oferir una dieta saludable al domicili de les persones majors i adaptada a les seves necessitats.
A València ciutat, el servei Menjar a domicili va atendre 869 persones el 2025, amb un pressupost superior als 3,1 milions d’euros. Segons informació publicada, aquell any va repartir 328.918 menús.
No es tracta de copiar cap model de manera automàtica. Es tracta d’entendre que l’alimentació domiciliària pot ser un recurs públic reconegut, organitzat i amb escala.
La Llei 10/2025 crea l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. Aquesta llei no crea per si sola un SAD alimentari municipal ni obliga directament cada ajuntament a desplegar-lo.
Però sí que reforça el marc per ordenar millor la coordinació entre serveis socials, salut, administració local i atenció a l’entorn domiciliari i comunitari.
Fonts: Cornellà · Santa Coloma de Gramenet · El Prat · Moià · Montornès del Vallès · Generalitat Valenciana · València ciutat · Llei 10/2025.
Menjar bé a casa no hauria de dependre del codi postal.
Als nostres municipis hi viuen persones grans, persones amb dependència, persones amb fragilitat o amb dificultats de mobilitat que encara poden continuar vivint a casa, però que ja no poden comprar, cuinar o mantenir una alimentació adequada cada dia.
Sovint no necessiten una residència. Sovint no necessiten més institucionalització. Necessiten suport concret, proper i digne.
L’alimentació domiciliària no és només portar menjar. És salut preventiva, autonomia, cura, detecció de riscos i suport a les famílies. També és una manera de combatre la soledat, evitar deterioraments innecessaris i fer possible que la gent pugui continuar vivint al seu municipi.
Catalunya ja té un marc legal per avançar cap a l’atenció integrada social i sanitària. Ara cal que aquest marc baixi als municipis i es converteixi en recursos concrets: alimentació domiciliària, coordinació entre serveis socials i salut, criteris d’accés clars i continuïtat de servei.
Per això reclamem que tots els municipis incorporin el servei d’alimentació domiciliària —o SAD alimentari— com una peça normalitzada de l’atenció domiciliària, coordinada amb serveis socials, salut, famílies i entitats del territori.
Demanem als ajuntaments, mancomunitats, consells comarcals, Diputació i Generalitat que treballin per garantir:
Cap municipi sense alimentació domiciliària. Cap persona gran sense una resposta digna.
Cinc compromisos concrets perquè l’alimentació domiciliària deixi de ser una excepció i esdevingui una peça normalitzada de l’atenció domiciliària.
L’alimentació domiciliària com a recurs de salut, autonomia i prevenció.
Estudiar necessitat, cost, criteris d’accés i model de desplegament municipal.
Connectar ajuntaments, mancomunitats, consells comarcals, Diputació i Generalitat.
Evitar l’estigma i presentar el servei com a dret de proximitat i suport a la vida a casa.
Fer que els grups municipals incorporin propostes concretes als programes de 2027.
Documents pensats perquè qualsevol persona, entitat o grup municipal pugui obrir el debat i portar-lo al ple.
Text base de la iniciativa per compartir, signar i fer circular entre veïns, entitats i professionals.
Llegir araProposta de moció perquè els grups municipals puguin presentar-la al ple del seu ajuntament.
Demanar documentPreguntes clares perquè les candidatures expliquin si incorporaran el SAD alimentari al programa de 2027.
Demanar qüestionariAquesta iniciativa és oberta a persones, famílies, professionals, entitats i representants municipals que comparteixin la necessitat d’incorporar l’alimentació domiciliària al debat públic.
Les adhesions es publicaran només amb consentiment explícit.
Escriu-nos a hola@menjarbeacasa.cat indicant:
També pots escriure’ns per demanar la moció municipal model o el qüestionari per als grups municipals.
Anar al contacteAquesta web no representa una entitat formalment constituïda ni una plataforma tancada. És una iniciativa oberta per posar al debat públic una necessitat concreta: l’alimentació domiciliària de persones grans, fràgils o amb dependència.
Ha estat impulsada inicialment per Santi Pons, CEO de Pepeta, empresa que treballa en l’àmbit dels menús a domicili per a persones grans i dependents.
Precisament per aquest coneixement directe del problema, considerem necessari obrir un debat més ampli que no quedi reduït a cap empresa, cap proveïdor ni cap contractació concreta.
Aquesta iniciativa no demana cap adjudicació específica ni defensa cap contractació concreta. Demana que els municipis, les mancomunitats, els consells comarcals, la Diputació i la Generalitat reconeguin l’alimentació domiciliària com una peça de l’atenció domiciliària, la salut preventiva i l’envelliment digne.
No defensem un proveïdor. Defensem que el recurs existeixi i es governi amb criteris públics, transparents i útils per a les persones.Escriu-nos a hola@menjarbeacasa.cat per rebre la moció municipal model, el qüestionari per als grups polítics o per sumar-te a la iniciativa.
hola@menjarbeacasa.cat